Com escriure un bon prompt per crear cançons amb IA que sonin a tu
Les parts d'un bon prompt (la petició) per a una cançó — per a qui és, què va passar, com ha de sonar i un detall que ningú més sabria — amb exemples d'abans i després.
Dues persones demanen a una IA «una cançó d'amor». Una rep una cosa que sembla la música d'espera d'una trucada a l'operadora. L'altra rep una cançó que la parella li demana tornar a escoltar. El model era el mateix; la petició, no.
Una petició per a una cançó (el que en anglès en diuen prompt) no és una cerca a Google. És un encàrrec — les quatre frases que explicaries a un compositor fent un cafè. Així és com se n'escriu una.
Les quatre parts d'una bona petició
1. Per a qui és
Un nom fa més feina que qualsevol adjectiu. «Una cançó d'amor per a la Marta» ja és més personal que «una balada romàntica». Si no és per a una persona, digues per a què és: un viatge en cotxe, l'entrada a un casament, una llista per anar a córrer.
2. Què va passar
Les cançons són històries. Dona-li un moment a partir del qual construir-la:
- «Ens vam conèixer sota la pluja davant d'una llibreria del carrer Petritxol.»
- «Se'n va anar a treballar a l'altra punta del món i vam passar dos anys a distància.»
- «Som amics des que ens van castigar junts a primer d'ESO.»
3. Com s'ha de sentir
Les paraules d'estat d'ànim ho guien tot — la melodia, el tempo, com canta la veu. Sigues precís: càlid i íntim no és el mateix que èpic i triomfal, i agredolç no és el mateix que trist.
4. El detall que ningú més sabria
Això és el que fa que algú s'aturi i digui «com ho sabia, això?». Un malnom, un costum, una broma privada:
El que més m'agrada d'ella és com riu dels seus propis acudits abans d'arribar al final.
Una línia així sovint acaba convertida en el títol de la cançó.
Abans i després
Abans: «Una cançó alegre sobre el meu gos.»
Després: «Una cançó càlida i divertida sobre la meva gata, la Mixa. La bestiesa que sempre fa: roba un mitjó de cada parell i l'amaga sota el sofà. Juganera, lleugera, plena d'amor.»
La segona dona al model un personatge, una broma recurrent i un to. I el model va escriure una tornada sobre els mitjons.
Estils: concret, però sense passar-te
Tria un gènere i una o dues paraules de textura: «acústic, guitarra puntejada, veu femenina suau» o «synthwave, sintetitzadors dels 80, oníric». No cal descriure progressions d'acords ni BPM. Dues o tres paraules potents valen més que un paràgraf de teoria musical.
Què has d'evitar
- Demanar l'estil d'un artista famós pel seu nom. Els models musicals estan fets per no imitar artistes reals. Descriu el so: «veu masculina rogallosa, tornada de rock d'estadi» en comptes d'un nom.
- Contradiccions. «Lenta, fluixeta i amb un gran esclat de festival» confondria qualsevol compositor, humà o no.
- Parets de text. Unes quantes frases vives valen més que una pàgina d'instruccions. Si tens les paraules exactes al cap, escriu la lletra en lloc d'una petició.
Quan és millor escriure la teva pròpia lletra
Si ja saps què vols que es canti, passa a la teva lletra i enganxa-la. Marca l'estructura amb etiquetes com [Verse], [Chorus] i [Bridge] i la cançó la seguirà. Tu continues triant l'estil, la veu i l'idioma.
Una plantilla per copiar
Una cançó [estat d'ànim] per a [nom], sobre [un moment]. El que més m'agrada d'aquesta persona és [un detall]. Que sigui [emoció], i [una instrucció — posa el seu nom a la tornada, acaba amb esperança, que sigui curta].
Omple els claudàtors, tria un estil i prem «Crear». Si la primera versió no és ben bé el que volies, canvia una línia i torna-ho a provar — els canvis petits donen cançons sorprenentment diferents.
