
Viatge d'Estiu
Pop, female vocals · 3:03
“Viatge d'estiu amb els meus millors amics, finestres avall, cantant a ple pulmó”
Fes-ne una de semblant
Cançons per a algú especial
Les seves dites, les seves receptes i les visites que sempre ajornes, convertides en una cançó amb el seu nom que li pots fer escoltar a ella.
Fes aquesta cançóLa primera cançó és gratis, sense targeta.
La vida d'una àvia guarda més història que molts llibres: el poble d'on va baixar, els anys durs que va passar la família, les receptes que ningú no ha escrit mai. Els néts sovint ens n'adonem quan ja som grans i les visites es fan més curtes i més espaiades. Una cançó converteix aquests records en una cosa que es pot tornar a escoltar: ella, tu i els besnéts que la coneixeran, en part, a través d'aquesta música.
La propera vegada que la truquis, fes-li quatre preguntes i apunta què et diu: on va néixer, de què està orgullosa, què vol que la família no oblidi. La IA en fa la lletra, la melodia i la veu en més o menys un minut. Dona-li-la pel Dia dels Avis, el 26 de juliol, a la sobretaula de Sant Esteve o, simplement, el dia que vagis a veure-la.

Pop, female vocals · 3:03
“Viatge d'estiu amb els meus millors amics, finestres avall, cantant a ple pulmó”
Fes-ne una de semblantLa frase de cada trucada —«ja has menjat?», «truca'm quan arribis», «quan vindràs?»— convertida en el ganxo de la tornada.
Com li dieu a casa: àvia, iaia, padrina o «la iaia Teresa». El nom que fa servir la família és el que l'emocionarà.
D'on ve: el poble, el mas, la casa amb pati, el parlar de quan era una nena. Els noms de lloc canten molt bé.
El capítol difícil del qual parla poc, explicat amb delicadesa: la postguerra, la maleta per anar a servir a ciutat, criar els fills tota sola.
La seva cuina: els panellets de Tots Sants, la coca de llardons o l'arròs del diumenge que no surt igual a ningú més.
Les coses de casa seva: la màquina de cosir, el rosari a la tauleta de nit, els geranis del balcó que sobreviuen a tot.
Un besnét que arriba o que acaba de néixer: una cançó que anuncia quatre generacions de cop.
Iaia Teresa, la del davantal de flors,
que ens guarda el poble sencer dins dels records,
cada «ja has menjat?» és un petó disfressat —
iaia, a la teva cuina tot queda perdonat.
Una cançó feta amb la seva vida també és un petit arxiu familiar. Abans d'escriure la descripció, seu amb ella —en persona o per telèfon— i fes-li tres preguntes: on vas créixer, què és el més valent que has fet mai i què vols que recordem. Apunta les respostes gairebé paraula per paraula, amb les seves expressions i els seus girs. Si t'ensenya fotos mentre parleu, apunta qui hi surt i on eren: són versos fets. Desa l'MP3 amb les fotos de família i passa l'enllaç als cosins perquè cada branca de la família en tingui una còpia.
Noms, records, l’ambient que vols. Salta’t el que vulguis.
Lletra, melodia, veu i portada, compostes al voltant de les teves respostes.
Baixa l’MP3, comparteix l’enllaç o reprodueix-la allà mateix.
És clar: els seus plats fan lletres precioses. Anomena les receptes, la cuina i el nét que s'enfilava a una cadira per remenar l'olla, i les estrofes es construeixen al seu voltant.
Sí. Posa a la descripció els capítols principals —on va néixer, com va conèixer l'avi, el canvi de casa, els fills— i les estrofes els segueixen, amb una tornada dedicada a ella.
Porta-li la cançó al mòbil o a la tauleta, o envia l'enllaç al personal: s'obre en qualsevol navegador sense cap aplicació. Amb una subscripció també pots imprimir una targeta amb un codi QR que la fa sonar.
Sí. Escriviu-la plegats, enganxa-la al formulari i la música, la veu i la portada es fan a partir de les vostres paraules.
Sí, i val la pena: cada cançó amb les seves pròpies històries. Si prefereixes una sola per als dos, posa-hi els dos noms i un record de cadascun.
Explica-li per a qui és i què ha passat. Nosaltres ens encarreguem de la resta.